El terme “budisme a Occident” pot ser bastant enganyós. Amb massa freqüència, aquest terme general es refereix al budisme en el món anglòfon, és a dir, els Estats Units, el Regne Unit, Austràlia, Canadà i Nova Zelanda. Però Occident no és monolític, i hi ha altres llengües i complexos culturals europeus que estan interactuant amb el budisme. L'àmbit del budisme hispanoparlant, des dels practicants fins als acadèmics i buscadors interessats, és un món ric, vibrant i divers que tot just comença a entrar en la consciència global.
Són molts els motius de l'estat embrionari actual del budisme i dels estudis budistes a Espanya i Amèrica Central i del Sud. Molts d'aquests motius tenen arrels històriques, com, per exemple, el fet que, malgrat les seves conquestes a Amèrica Central i del Sud en els segles XV i XVI, així com el govern de Filipines de 1565 a 1898, l'Espanya moderna primerenca no va colonitzar cap país amb majoria budista i, per tant, mai va participar en cap esforç per estudiar les tradicions religioses d'Àsia a través d'administradors colonials, acadèmics viatgers o arqueòlegs recolzats per l'estat.
En l'àmbit educatiu, l'Església a Espanya va aplicar polítiques molt més estrictes que les seves homòlogues catòliques en altres llocs. En un exemple famós, els acadèmics belgues Louis de La Vallée Poussin (1869-1938) i Étienne Lamotte (1903-83) eren experts en budologia, malgrat ser catòlics i àmpliament antibudistes.
Els estats-nació sorgits després de les guerres d'independència hispanoamericanes van patir dolors i agitació creixents mentre navegaven pel món volàtil del segle XIX. Espanya mateixa havia estat una potència imperial en decadència des de Napoleó, i les abdicacions, restauracions i continus conflictes civils dels Borbons van provocar l'ascens de Francisco Franco (1892—1975) als anys 30, que va instaurar una dictadura feixista a Espanya fins als anys 70.
En general, el context sociocultural en què el budisme va entrar en la consciència hispanoparlant és força diferent de l'experiència dels britànics a l'Índia o dels francesos a Indoxina. Fins fa poc no existien diccionaris ni compendis escrits en castellà per homòlegs espanyols de sinòlegs francesos com Édouard Chavannes (1865—1918) o Paul Pelliot (1878—1949), ni prospeccions arqueològiques realitzades per un hispànic Aurel Stein. A nivell popular, els “adoptants” de parla hispana que “es van convertir en nadius” i es van convertir al budisme eren encara més rars que els conversos nord-americans o britànics.
Acadèmicament, els estudis budistes en el món hispanoparlant s'han quedat endarrerits. Això és evident si es compara amb les escoles angloalemanyes, francòfones, japoneses i russes. Les escoles més madures d'estudis budistes es van desenvolupar al llarg del segle XX sense aportacions significatives de parla hispana fins molt després del franquisme. En general, es podria dir que els estudis budistes han estat un tema format històricament a les universitats euroamericanes, amb aportacions espanyoles absents.
Espanya va introduir una nova constitució que promovia la llibertat religiosa el 1979. Això va ser gairebé dos segles després de William Jones (1746-94) de la Societat Asiàtica. Per descomptat, abans de la mort de Franco el 1975, hi havia comunitats i individus que van fer esforços significatius dins de les restriccions de l'època, però el moment de la veritable floració intel·lectual va arribar molt després que el discurs budista fos fermament establert pels països de parla anglesa.
Fins ara, l'única pàgina web dedicada a cobrir els desenvolupaments budistes en el món hispanoparlant ha estat Budhistdoor en castellà (BDE). La plataforma en llengua espanyola de Budhistdoor ha estat a l'avantguarda de promoure i donar forma a la consciència dels desenvolupaments budistes a les regions de parla hispana tant per als lectors espanyols com no espanyols. Des del 2019, Daniel Millet Gil, nascut a Barcelona i doctor en Estudis Budistes per la Universitat de Hong Kong, reuneix aquesta primera comunitat online d'escriptors budistes de parla hispana. Per tant, no sembla complaent dir que el contingut dels col·laboradors i columnistes budistes en castellà constitueix el recurs més fiable sobre la búdica hispànica.
Què entenem per “Buddhica Hispanica”? Quan parlem de geografia, ens referim a la regió de les Amèriques al sud dels Estats Units, des de l'Amèrica Central fins a Amèrica del Sud. També ens referim a Espanya mateixa, tot i que el país europeu és una societat fonamentalment diferent de les seves antigues regions colonials, de la mateixa manera que aquelles regions, ara estat-nació diversos i independents, són societats complexes i culturalment riques, diferents entre si.
Mitjançant articles traduïts i una sèrie contínua de publicacions al bloc Tea House de BDG, hem estat compartint, amb l'ajuda dels nostres amics de BDE, les meravelles del món budista de parla hispana. Podem discernir passió i fidelitat al Dharma en els ensenyaments de mestres pioners de diferents tradicions que van trobar centres en aquells països, molts d'ells per primera vegada, a sanghas sincers i solidaris que creixen en llocs desconeguts. Hem estat explorant els temples, monestirs i estupes que s'estan construint a tota Amèrica Central i del Sud, i parlant amb acadèmics que ajuden els lectors espanyols a prendre el ritme d'entendre el Dharma.
En el món contemporani, els budistes autodescrits dins de la població de parla hispana representen una mitjana del 0,1 per cent de la població. No obstant això, va creixent i, en sentit irònic, té molt marge per innovar i desenvolupar-se, a diferència de les pràctiques catòliques cada vegada més estàtiques amb les quals s'identifiquen culturalment les persones del patrimoni hispànic.
El món hispanoparlant és, sens dubte, un dels límits budistes més importants que una publicació religiosa ha de prendre molt seriosament. Això és per a l'edificació no només dels lectors hispanoparlants, sinó també de públics i comunitats no hispàniques.
Amb aquesta finalitat, la nostra sèrie “Budisme de parla hispana”, juntament amb articles seleccionats de BDE, està explorant qüestions plantejades pels col·laboradors de la pàgina web en llengua espanyola, amb enllaços als articles originals en castellà, i contextualitzant-los en el món més ampli del desenvolupament del budisme a Espanya o Amèrica Llatina.
Hem estat cobrint un rang geogràfic immens en el món hispànic. La nostra metodologia és doble. En primer lloc, convidem autors respectats i acadèmics coneixedors a oferir als lectors espanyols una història ben informada i equilibrada sobre el desenvolupament del budisme en el món hispanoparlant. Els èxits i publicacions dels nostres escriptors són convincents, tots ells amb anys d'experiència en el seu camp. Molts tenen doctorats i estan investigant i impartint docència a les universitats. Alguns dels nostres col·laboradors habituals inclouen, i això no és de bon tros exhaustiu, l'escriptor i acadèmic cubà Dr. Douglas Calvo Gaínza, la periodista hispano-brasilera Fina Iñiguez, l'acadèmica xilena de la Xina i ecologia doctora María Elvira Ríos Peñafiel, l'acadèmic mexicà Dr. Roberto Eduardo García Fernández, i molts més.
En segon lloc, utilitzem les nostres fonts sobre el terreny i en les nostres xarxes budistes per identificar professors que estan tenint un impacte en les seves comunitats. Alguns d'aquests mestres, que poden ser monàstics o laics, són ells mateixos col·laboradors habituals. La galeria d'aquests professors de Dharma és gran i diversa, des del mestre zen Denkō Mesa, afincat a Tenerife a les Illes Canàries d'Espanya, el monjo argentí Venerable Karma Tenpa, i el Bhante Sanathavihari, afincat als Estats Units. Les tradicions que aquests professors engloben, des de Theravada fins al Mahayana i el Vajrayana, són tan diverses com qualsevol àmbit budista, ja sigui a l'Àsia tradicionalment budista o a l'Occident de parla anglesa.
Finalment, el ventall de temes tractats a BDE també és impressionant. Precisament perquè el budisme és relativament nou i fresc en els mons llatinoamericà i espanyol, encara més que el budisme a l'Oest anglòfon, hi ha un espai considerable per informar sobre un ampli ventall d'interessos, incloent la cultura popular, la literatura i la societat en general.
Per exemple, el Dr. Millet planeja amb els escriptors un número especial sobre la fascinant intersecció entre el budisme i la literatura iberoamericana, amb l'objectiu d'explorar com els ensenyaments i les pràctiques budistes han influït en les narratives hispanoparlants i la poesia, fomentant així un enriquidor diàleg espiritual i cultural.
El Dr. Millet també col·labora regularment amb una organització espanyola anomenada Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes, que organitza la Mostra de Cinema Budista Català, que se celebra cada dos anys. Aquest esdeveniment compta amb la participació assessora de la Fundació del Cinema Budista (BFF), dirigida per Gaetano Maida. L'èxit del festival de cinema català, que apropa la cinematografia i les pel·lícules budistes a un públic espanyol creixent, indica que el món espanyol, juntament amb els països llatinoamericans, està assistint a una influència i interès cada vegada més profunds per les arts i la cultura budistes.
Les llavors kàrmiques rarament són grans o grans al principi, però amb el temps maduren en un fruit magnífic. Amb aquest article introductori, esperem proporcionar un recordatori de com pot ser potencialment rica i sense límits la cobertura de notícies del món de parla hispana. BDE es compromet a informar impactant sobre aquesta frontera del Dharma. Les comunitats budistes de parla hispana de tot el món no mereixen res menys.
Aquest article es va publicar originalment en anglès a BDG el 14 de febrer de 2025.
Enllaços:
“Documental: L'alba del budisme a Cuba (versió subtitulada en anglès)”
Raymond Lam És escriptor sènior a Budistdoor Global i també planifica, escriu i edita el seu sublloc Casa de te. Nascut a Hong Kong, es va graduar a la Brisbane Grammar School, va estudiar religió a la Universitat de Queensland i va obtenir un màster en Estudis Budistes a la Universitat SOAS de Londres. Budista laic des del 2008, és president de la Societat de Suport a la Dharma de Hong Kong. També és consultor de Atles del budisme marítim al Centre de Recerca en Visualització de la Universitat Baptista de Hong Kong.
