En un moment en què la societat occidental està mostrant un interès creixent per les tradicions contemplatives, Ferrán Mestanza destaca per la seva capacitat de construir ponts entre la saviesa del budisme tibetà i el món contemporani. La teva propera participació com a docent en el curs online “Vajrayana i el budisme tibetà: ensenyaments i pràctiques”, coorganitzat per la Fundació Universitat Rovira i Virgili i la Fundació Dharma-Gaia, ofereix una valuosa oportunitat d'abordar aquests ensenyaments des d'una perspectiva rigorosa i accessible.
Ferran Mestanza García, deixeble del reconegut tibetòleg Ramon Prats, combina una sòlida formació acadèmica amb una àmplia experiència pràctica. És llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i en Llengües i Civilitzacions Orientals, amb especialització en tibetà, per l'Institut National des Langues et Civilisations Orientale (INALCO). A més, té el títol de Diplôme d'Études Appendies (DEA) en Estudis Superiors Asiàtics. Està acreditat com a instructor de nivell 2 en MBSR (Mindfulness-Based Stress Reduction) per l'Escola Universitària Brown de Salut Pública. La seva trajectòria acadèmica i professional s'ha vist enriquida amb tres anys d'estada a l'Índia i al Nepal, així com quatre anys a París, on va aprofundir en l'estudi i la pràctica del budisme tibetà.
Com a director fundador de la Centre de Mindfulness des de Barcelona, Mestanza ha dedicat la seva vida professional a fer accessibles les pràctiques contemplatives budistes a tot tipus de públic, mantenint sempre el respecte per l'autenticitat dels ensenyaments tradicionals. La seva tasca com a professor del tibetà clàssic i traductor especialitzat en textos budistes també ha contribuït significativament a la difusió del Dharma en el món hispanoparlant. En aquesta entrevista, ens parla de la seva significativa trobada inicial amb el budisme tibetà, la seva formació acadèmica i experiència pràctica a Àsia, i reflexiona sobre el repte de transmetre aquests ensenyaments d'una manera autèntica i accessible en el context occidental contemporani.
BUDHISTDOOR EN CASTELLÀ: Si us plau, expliqueu-nos la vostra trobada inicial amb el budisme.
FERRAN MESTANZA: Com a molts, si no la majoria de les coses que ens passen, trobar el budisme era un fluke o, com sovint es diu en termes budistes, un causalitat. L'any 1996, quan tenia 19 anys i estudiava Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, vaig assistir, amb un petit grup de companys de classe, a un taller sobre budisme tibetà ofert per Ramon Prats, que havia estat professor de Tibetologia a la Universitat de Nàpols. Al final del dia, quan la botiga tancava les portes al públic, ens vam trobar al cor del Barri Jueu de Barcelona, al dormitori de la Llibreria Santo Domingo.
29 anys després, puc comprovar que aquest va ser l'inici i un dels punts d'inflexió més importants de la meva vida, ja que el que podria haver estat només una altra trobada “casual” i, per tant, puntual, es va convertir en una trobada totalment significativa i l'inici d'una vida dedicada a l'estudi i pràctica del Dharma.
En aquelles sessions informals vespertines, en Ramon ens parlava d'una manera propera i sincera de la seva pròpia experiència amb el seu professor tibetà Namkhai Norbu, amb qui va tenir estret contacte a Itàlia. L'aproximació senzilla i directa a l'estat natural de consciència, característica de la tradició dzogchen o “gran exhaustivitat”, així com les simples pràctiques de meditació, desproveïdes de tot ritualisme i dogmatisme, no em resultaven llunyans ni exòtics, sinó que eren totalment properes i plenes de significat. De fet, tenia la sensació que aquells ensenyaments i pràctiques eren el que donava més sentit del que havia conegut i contenien una riquesa i profunditat que volia explorar.
Sabent que aquesta tradició era tan antiga i encara era viva a través de la transmissió de llinatges de mestres i deixebles, em va estimular a emprendre una aventura vital d'exploració interior de la naturalesa humana i d'exploració exterior de cultures llunyanes. Així doncs, després d'aquell taller, vaig començar a estudiar en privat amb Ramon Prats els fonaments de la llengua clàssica tibetana i del budisme, i dos anys més tard vaig començar a viatjar per trobar les fonts i la tradició viva del budisme tibetà. A la primavera de 1998, vaig assistir al meu primer retir de meditació al mont Amiata, a la Toscana, amb Namkhai Norbu, i aquell estiu vaig viatjar a l'Índia i al Nepal, on vaig conèixer diferents professors tibetans a l'exili. D'aquestes trobades, la més important va ser amb Chatral Rinpoché de qui vaig rebre la presa de refugi i el nom de Shakya Rinchen.
Chatral Rinpoché tenia 85 anys i portava la vida d'un ermità. Vivia en una casa de fusta enmig del bosc, prop del famós temple nepalès de Dakshinkali i de les llegendàries coves de Yangleshö i Asura, vinculades a Padmasambhava. Assegut en el seu calaix de meditació, la seva presència omplia tota la sala. La seva mirada era profunda i penetrant, i els seus ulls eren cristal·lins i purs com els d'un nen. La seva veu era especialment rapada i profunda, i parlava lentament i suaument.
La trobada va consistir en una senzilla conversa cordial sobre els meus orígens i interessos, després de la qual em va convidar a tornar al cap d'uns dies. Abans de marxar, em va colpejar la corona amb els dits. Va ser un cop ràpid i sec. Una hora més tard, ja a l'autobús de tornada a Katmandú, em vaig adonar que, des que sortia de casa, havia estat experimentant un estat de total pau i claredat mental, un estat inigualable d'alegria tranquil·la i total compliment.
Temps després vaig recordar que, de nen i adolescent, havia viscut estats similars. De fet, crec que la majoria de les persones experimenten aquests estats de forma natural en la infància o en moments especials de la seva vida, però els oblidem si ningú ens parla d'ells o ens ensenya a tornar a connectar amb ells. Per a mi, el budisme no condueix a alguna experiència alterada de la consciència ni a algun tipus d'il·luminació exòtica, sinó que ens ensenya a tornar a l'estat natural d'exhaustivitat de l'ésser humà, des del qual podem portar una vida significativa i ètica.
Aquesta va ser la veritable “trobada” amb el budisme, que en realitat va ser una profunda trobada amb mi mateix, i que em va portar a orientar la meva vida a l'estudi i pràctica del Dharma i, anys després, al seu ensenyament.
BDE: Ens encantaria saber més sobre el vostre estudi acadèmic i l'ensenyament del budisme tibetà. Podries explicar-nos la teva formació i experiència en aquest camp?
Després d'aquest primer viatge a l'Índia i al Nepal l'estiu de 1998, aquella mateixa tardor vaig anar a estudiar tibetà clàssic a la Universitat de París i vaig començar la meva formació universitària en el camp dels estudis budistes.
Durant els següents 14 anys, vaig acabar el grau d'Humanitats a Barcelona i, a París, vaig realitzar una Llicenciatura i un Màster en estudis tibetans. En la meva tesi de Màster, vaig investigar sobre el mestre tibetà del segle XI, Rongzom Paṇdita, i el seu paper en la formació de l'Escola Antiga (Home ranying) del budisme tibetà.
Els directors del meu Màster van ser el mateix Ramon Prats, que durant tots aquests anys va ser el meu principal mentor, així com el reconegut tibetòleg de la Universitat de Chicago, Matthew Kapstein. A la Universitat de París vaig conèixer també a Lama Tenzin Samphel, un gran erudit i practicant Mapa de Ñing amb qui encara estic en contacte habitual i de qui continuo aprenent.
Durant aquest temps, vaig estar 4 anys a París i vaig continuar viatjant a l'Índia i al Nepal, on vaig passar tres anys, estudiant i coneixent diferents professors. Sota la direcció de Matthew Kapstein i Ramon Prats, també vaig començar un doctorat. No obstant això, després d'anys d'estudi acadèmic i pràctica personal, el 2012 vaig decidir abandonar el doctorat i començar a formar-me com a professor de mindfulness, per tal d'obrir-me a un enfocament modern i laic del budisme, i d'integrar la seva pràctica amb la meva cultura i societat.
BDE: Com diries que el coneixement de la llengua clàssica tibetana influí en la teva comprensió del budisme tibetà?
Des del principi, era molt important per a mi conèixer directament la tradició budista i no apropar-me només al budisme a partir de traduccions, adaptacions o interpretacions occidentals. Per això, vaig decidir viatjar a l'Índia i al Nepal per rebre ensenyaments personals dels mestres i, d'altra banda, vaig emprendre l'estudi de la llengua dels textos antics i, d'aquesta manera, poder accedir a les fonts de la meva pròpia tradició.
Sens dubte, aquest plantejament directe ha estat l'element que més ha influït en la meva comprensió del budisme. Al mateix temps, la meva posterior aproximació al mindfulness modern m'ha ajudat a poder integrar conceptes i pràctiques tradicionals a la meva realitat i a les meves necessitats en la societat i època actual.
Així, mentre imparteixo públicament classes de mindfulness, en privat continuo impartint classes clàssiques tibetanes a un grup molt reduït en què llegim, traduïm i comentem fragments de textos budistes tibetans, especialment de la tradició dzogchen i del professor del segle XIV Longchenpa, per a qui estem preparant la traducció de Chos dbyings mdzod: L'espai de la naturalesa de la realitat.
BDE: El 2018 vas fundar el Barcelona Mindfulness Center. Quin va ser el seu camí cap al mindfulness i què va despertar en vostè un interès tan profund per aquesta pràctica?
En una ocasió, el lama tibetà Dugu Choegyal Rinpoché em va dir una cosa així: “Vam anar a Occident, vam intentar ensenyar budisme i, després de molts anys, vam trobar que no funcionava. Ara potser haurien de ser els occidentals que vénen aquí els que intentin ensenyar quan tornes”. Per a la majoria dels occidentals, les creences i pràctiques budistes asiàtiques no són aplicables a la seva cultura. El budisme no existeix en una bombolla, ni pot ser trasplantat d'una societat a una altra. El budisme sempre ha format part de la cultura del seu entorn. Quin sentit té que un occidental realitzi cada dia un ritual medieval tibetà?
El mindfulness modern és una reformulació d'ensenyaments i pràctiques budistes adaptades al context occidental, laic i científic, però, per a mi, mindfulness i budisme són una i una mateixa cosa, que es pot expressar de maneres infinites.
BDE: Heu impartit centenars de cursos de mindfulness en l'última dècada, compartint aquesta adaptació dels ensenyaments tradicionals del budisme al context modern. Quins reptes t'enfrontes a l'hora d'ensenyar aquesta pràctica a persones amb perfils tan diversos i en entorns tan variats? Com aconsegueixes transmetre l'essència profunda d'aquesta antiga tradició en un món trepidant i pragmàtic, evitant que el mindfulness perdi la seva autenticitat quan es fa popular?
Aquest és el repte i una pregunta que em faig cada vegada que començo a ensenyar. La base és, primer, mantenir l'autenticitat en un mateix, portant una vida el més ètica i integral possible. El mindfulness no és una eina o tècnica de meditació per alleujar els símptomes de l'estil de vida, com l'estrès, l'ansietat o la depressió. El que vull dir és que, per a mi, el mindfulness no és una pràctica que fem mentre seguim amb la nostra vida, les nostres relacions o el nostre treball, sinó que és, en si mateixa, una forma integral de viure que ens porta a transformar, a poc a poc, la nostra manera d'actuar i viure, a transformar les nostres actituds, relacions, treball, dieta,...
El punt clau és l'ètica, és a dir, la manera de viure. Despertar a la veritable naturalesa de la consciència, ser conscients i tenir present l'estat natural de la nostra ment i cor, tornar a la nostra naturalesa humana és curació, ens porta a transformar la nostra manera d'actuar i viure, i ens obre a apreciar aquesta meravellosa vida, fins i tot amb totes les seves dificultats.
Enllaços útils:
Centre Mindfulness de Barcelona
Articles publicats en Budhistdoor en castellà
”Introducció editorial a l'edició especial “L'educació budista a Amèrica Llatina i Espanya”per Buddhistdoor en castellà
”La situació dels estudis budistes a Espanya: programes educatius” de Juan Arnau Navarro, Montse Castellà Olivé, Francisco Díez de Velasco, Ricardo Guerrero Diáñez, Basili Llorca Martínez, Daniel Millet, Agustín Pániker Vilaplana, Aleix Ruiz Falqués, Jaume Vallverdú Vallverdú, Abraham Vélez de Cea.
Publicacions clau en estudis budistes de parla hispana
Estudis budistes a Amèrica Llatina i Espanya (Volum I), edició a cura de Daniel Millet Gil i Jaume Vallverdú. Aquest primer volum reuneix una sèrie d'assaigs que exploren la relació entre el budisme i la cultura hispanoamericana, abordant qüestions com la recepció del budisme a Amèrica Llatina i Espanya, les traduccions de textos budistes a l'espanyol i l'impacte del budisme en les societats contemporànies.
Descarregable a: https://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/view/563/583/1270
Estudis budistes a Amèrica Llatina i Espanya (Volum II), edició a cura de Daniel Millet Gil i Jaume Vallverdú. El segon volum amplia l'enfocament del primer, incloent aportacions que analitzen el budisme des de perspectives interdisciplinàries i regionals, amb un èmfasi en la seva interacció amb les tradicions culturals locals i el seu impacte en l'entorn acadèmic.
Descarregable a: https://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/view/595/610/1301
——————————————————————————————————
Daniel Millet Gil és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster i doctorat en Estudis Budistes pel Centre d'Estudis Budistes de la Universitat de Hong Kong. Guardonada amb el Premi Tung Lin Kok Yuen a l'excel·lència en els estudis budistes (2018-2019). És editor executiu i col·laborador habitual de la plataforma Budhistdoor en castellà i fundador-president de la Fundació Dharma-Gaia, una organització sense ànim de lucre dedicada a l'ensenyament acadèmic i la difusió del budisme en països de parla hispana. Aquesta fundació també promou i patrocina la Mostra de Cinema Budista Català. A més, Millet exerceix com a codirector del programa d'Estudis Budistes a la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV). En l'àmbit editorial, gestiona tant l'Editorial Dharma-Gaia com l'Editorial Unalome, ambdues especialitzades en l'edició de traduccions de textos budistes. Les seves nombroses publicacions acadèmiques estan disponibles a: https://hku-hk.academia.edu/DanielMillet
