En un món cada vegada més dominat per l'odi i la guerra, cultivar la compassió i la benevolència s'ha convertit en una necessitat imperiosa. En aquesta edició de Budhistdoor en castellà, tenim l'honor d'entrevistar el Dr. Javier García Campayo, Catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de Saragossa i de l'Hospital Miguel Servet. És director del Màster de Mindfulness i de la Càtedra de Ciències Contemplatives. També és autor de diversos llibres sobre mindfulness i compassió, i organitzador del Congrés Internacional sobre Mindfulness. Hem parlat del seu llibre més recent, La Quintessència de la Meditació: Els Brahmaviharas: Amor, Compassió, Alegria, Equanimitat, publicat per Editorial Kairós el 2024. Aquesta obra representa una contribució significativa en castellà a l'estudi i promoció d'estats mentals que afavoreixen l'amor i la compassió.
Durant l'entrevista es va explorar la profunda rellevància de Brahmavihara, també conegudes com a “actituds sublims” o “incommensurables”, i la seva possible aplicació en la psicologia moderna. Aquestes pràctiques, essencials en tradicions com el budisme, l'hinduisme i el jainisme, estan guanyant terreny en les teràpies psicològiques contemporànies, oferint noves eines per al benestar emocional i la salut mental.
El Dr. García Campayo també comparteix les seves perspectives sobre com integrar aquestes pràctiques en la vida diària i el seu potencial per transformar tant la pràctica individual com les dinàmiques grupals i comunitàries. El treball del Dr. García Campayo inclou meditacions d'àudio guiades per ell mateix, proporcionant una valuosa eina per al desenvolupament personal. Us convidem a unir-vos a aquesta conversa sobre com Brahmavihara pot ajudar a afrontar els reptes emocionals del món modern.
BUDHISTDOOR EN CASTELLÀ: A primera vista, podria semblar que la pràctica del Brahmaviharase centra únicament en el desenvolupament psicològic i en la formació de trets de personalitat compassius i benintencionats. Tanmateix, com queda clar del vostre llibre i de les escriptures i comentaris de la tradició budista, el cultiu de la bondat amorosa (Metta), compassió (Karuna), alegria altruista (Mudita) i equanimitat (Upekkha) té un propòsit molt més profund. Aquestes pràctiques no només afavoreixen el desenvolupament de la concentració (Samatha) i la visió completa (Vipassana), però també poden donar lloc a estats d'absorció meditativa (Jhana) i fins i tot portar les portes a la il·luminació. Podríeu elaborar aquest tema i explicar com Brahmavihara Contribueixen al camí budista?
JAVIER GARCIA CAMPAYO: De fet, l'incommensurable o Brahmavihara Es poden utilitzar de dues maneres, per això són tan increïbles. D'una banda, es poden utilitzar com a meditació generativa per produir en els meditadors aquestes quatre qualitats sublims: amor amable, compassió, alegria empàtica i equanimitat. Són estats que haurien d'estructurar les relacions humanes i constituir el seu fonament. D'aquesta manera s'evitarien conflictes individuals i també conflictes socials, com guerres, dictadures o qualsevol abús dels drets humans. Però, juntament amb la seva funció social, tindrien una gran importància individual perquè evitarien tot tipus d'acció interpersonal negativa, sent la base de l'ètica en qualsevol tradició religiosa. A més, l'alegria i l'alegria que generen proporcionen la base per a meditacions més profundes.
Però, com has dit, també es poden utilitzar com a suport atencional per desenvolupar estats d'absorció o Jhanas. Hi ha una quarantena de suports assistencials possibles per a aquesta finalitat, i la Brahmavihara són unes de les més utilitzades amb aquesta finalitat, podent arribar als estats més profunds.
Això implica que aquestes meditacions poden servir a persones amb pocs coneixements en meditació, i poden gaudir dels múltiples beneficis psicològics (demostrats pels estudis d'investigació) que produeixen les incommensurables. I també poden constituir la meditació principal o una d'elles, en meditadors avançats.
BDE: Com s'ha esmentat a La quintaessència de la meditacióTot i que les investigacions científiques sobre Brahmavihara És limitat i s'ha centrat principalment en la compassió, alguns estudis recents destaquen els seus beneficis sobre la personalitat. Podríeu donar exemples d'evidències científiques per donar suport a aquests beneficis? A més, com alinear el cultiu de Brahmavihara amb descobriments recents en psicologia i neurociència?
JGC: Durant dècades, la psicologia va demostrar que les persones que intenten desenvolupar la felicitat augmentant la felicitat dels altres són molt més feliços que aquells que intenten ser feliços centrant-se exclusivament en el seu benestar. Aquest és el fonament de la compassió, en particular, i dels brahmaviharas, en general.
La compassió és especialment útil per reduir la culpa, la vergonya, el perfeccionisme o l'autoexigència, tots els quals causen un major patiment. S'ha utilitzat amb gran èxit en trastorns com depressió, ansietat, anorèxia, addiccions o dolor crònic. Però també desenvolupa fortaleses com la gratitud, la resiliència, l'optimisme, la curiositat, la creativitat o la capacitat de cooperació. La bondat amorosa i l'alegria empàtica produirien efectes similars i complementaris a la compassió, encara que són menys estudiats.
L'equanimitat és diferent de la resta. S'associa a una major acceptació, escàs diàleg intern, major flux i una major regulació emocional.
En la psicologia actual, en les psicoteràpies de tercera generació, Brahmavihara es consideren eines útils que encara tenen molt a oferir per al benestar tant de les persones sanes com dels afectats per trastorns específics.
BDE: Creus que el cultiu de Brahmavihara es podria adaptar i aplicar eficaçment en la psicologia moderna i en la teràpia dins d'un context laic, similar al que ha passat amb el mindfulness? Quines oportunitats i reptes veu en la seva integració en l'àmbit de la salut mental? Com podrien aquestes pràctiques enriquir el nostre enfocament actual del benestar emocional?
JGC: No veig cap dificultat per aconseguir que aquestes meditacions s'incorporin a la pràctica diària de les persones que mediten (tant si practiquen una religió concreta com si són agnòstiques) i perquè s'utilitzin eficaçment en psicoteràpia.
Les quatre qualitats que es desenvolupen Brahmavihara són universals i han impregnat, amb major o menor intensitat i potser amb algunes connotacions culturals, totes les societats i religions. D'altra banda, són fortaleses o qualitats identificades per la psicologia i que se sap que estan associades a un major benestar psicològic i una patologia psiquiàtrica reduïda. Ja es practicaven en l'hinduisme, més tard en el budisme i després en el jainisme. Algunes contemplacions de religions monoteistes són similars. I el model que presentem al llibre (igual que el de la tradició) és extremadament neutre i es pot utilitzar de manera laica sense problema. Com ha passat amb el mindfulness, i ja es poden veure amb compassió, crec que seran d'ampli ús per la població en un futur.
BDE: Quin consell oferiries als lectors per integrar eficaçment les pràctiques de Brahmavihara en la teva vida quotidiana?
JGC: Qualsevol tècnica de meditació comença a practicar-se formalment, en sessions de 30-45 minuts o de la durada que es consideri adient, fins que podem fer-ho gairebé sense esforç, perquè l'hem plasmat. La gran dificultat i la mesura en què practiquem correctament és que aquestes pràctiques impregnen la nostra ment i són extrapolables a la vida quotidiana. Això és el que anomenem meditació informal. Incloem en cadascuna de les brahmaviharas recomanacions per a la seva pràctica informal, en la vida diària, perquè reforcin la pràctica formal i acabem encarnant aquests principis.
BDE: Ens agradaria saber més sobre l'evolució del vostre treball. Com han evolucionat els seus cursos i seminaris durant els darrers anys? Hi ha canvis recents que t'agradaria destacar? Quina és la seva visió a llarg termini per a aquests cursos en l'àmbit del mindfulness i la meditació?
JGC: He estat meditant sobre la tradició budista des de finals dels anys 70. Vaig descobrir el mindfulness el 1997 al Canadà, però a Espanya (i a gairebé tot Europa) no hi havia condicions per utilitzar-lo en psicologia fins al 2007 més o menys, quan vaig publicar un article sobre el tema en una revista mèdica espanyola.
El nostre Màster en Mindfulness a la Universitat de Saragossa va començar l'any 2013 i que va ser una oportunitat per estructurar coneixements, no només de mindfulness, sinó de compassió i acceptació, i per introduir elements de la psicologia budista. Al llarg dels anys he intentat, amb altres amics i companys, dur a terme investigacions per demostrar l'eficàcia i viabilitat d'aquestes antigues tècniques en medicina i psicologia, però també en educació, esports o en el món empresarial.
El cos teòric ha començat a incloure tècniques deconstructives, cosa que ens sembla especialment valuosa, i s'ha consolidat un cos de coneixement anomenat ciències contemplatives, que busca aglutinar tot allò que l'espiritualitat antiga pot aportar a l'ésser humà per al seu benestar, avaluant-ho per la ciència actual per identificar els elements més terapèutics, en quins contextos utilitzar-los i per a quines persones.
Al meu entendre, el següent i últim pas és la col·laboració total entre professors espirituals i científics per portar la Humanitat a nivells molt superiors de benestar psicològic i compliment espiritual.
Enllaços web
Pàgina web de l'equip investigador
https://www.editorialkairos.com/…/la-quintaesencia-de...
———————————
Daniel Millet Gil és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster i doctorat en Estudis Budistes pel Centre d'Estudis Budistes de la Universitat de Hong Kong. Va rebre el premi Tung Lin Kok Yuen a l'excel·lència en estudis budistes (2018-2019). És editor habitual i autor de la plataforma web Budhistdoor en castellà, així com fundador i president de la Fundació Dharma-Gaia (FDG), una organització sense ànim de lucre dedicada a l'ensenyament acadèmic i la difusió del budisme als països de parla hispana. Aquesta fundació també promou i patrocina la Mostra de Cinema Budista Català. A més, Millet exerceix com a codirector del programa d'Estudis Budistes a la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV), una iniciativa conjunta entre la FDG i la FURV. En l'àmbit editorial, gestiona tant l'Editorial Dharma-Gaia com l'Editorial Unalome. Ha publicat nombrosos articles i assaigs en revistes acadèmiques i populars, que estan disponibles al seu perfil Academia.edu: https://hku-hk.academia.edu/DanielMillet.
