Luis Morente Leal és advocat amb àmplia experiència en els àmbits jurídic i educatiu. Va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid i a la Université Catholique de Louvain de Bèlgica, i després va realitzar diversos estudis de postgrau. Al llarg de la seva carrera, ha dirigit departaments jurídics en diverses organitzacions públiques i privades en l'àmbit internacional. En l'àmbit acadèmic, ha impartit classes a la Universitat Politècnica de Madrid, així com a les universitats de Tours i Nanterre, i a la Fundació Cartier de França, a més de col·laborar amb escoles tècniques superiors d'arquitectura de Madrid, Barcelona i València. Actualment dirigeix un despatx especialitzat en assessorament jurídic i fiscal per a entitats religioses.
La seva participació activa en l'àmbit budista a Espanya va començar l'any 2000, quan va assumir el paper d'assessor jurídic de la Federació Budista. Durant vint anys, va dirigir la Comissió Jurídica, i va contribuir a que el budisme obtingués el reconeixement de les seves notòries arrels a Espanya l'octubre de 2007. Des de llavors, també ha representat els budistes a la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. El març de 2022, Luis Morente va ser elegit cinquè president de la Unió Budista d'Espanya.
En aquesta entrevista, Luis Morente descriu el seu viatge espiritual des del catolicisme fins a convertir-se en un destacat defensor del budisme a Espanya. Inicialment atret pel budisme a través de la lectura, es va submergir en l'estudi del Dharma, trobant el seu camí en la tradició tibetana Shangpa Kagyu. Guiat per un professor, va decidir servir a la comunitat budista a Espanya com a advocat, contribuint així a un major reconeixement oficial del budisme per part de l'Estat. Com a president de la Unió Budista d'Espanya, Morente treballa per unir diverses tradicions budistes, fomentant la inclusió i la comprensió mútua. A més, aborda reptes legislatius i col·labora amb entitats nacionals i internacionals per avançar en els drets comuns. Morente destaca el paper del budisme en un món secularitzat, subratllant la importància de valors com la compassió i la meditació per promoure l'harmonia social i personal.
BUDHISTDOOR EN CASTELLÀ: Com va ser la seva trobada inicial amb el budisme i com ha evolucionat la seva pràctica personal?
LUIS MORENTE DIU: Com que gairebé tota la població està a Espanya quan era un nen, em van educar en la religió catòlica, que vaig practicar fins als 15 anys. Deu anys després, i a través de biografies, i dels encara molt pocs llibres sobre budisme als quals vam poder accedir, em vaig interessar profundament. Tot i que estava intel·lectualment esbiaixat contra qualsevol forma de religió, estudiar el Dharma em va obrir els ulls a l'espiritualitat que ha estat part essencial de la meva vida. Durant algun temps, em sentia “secretament” budista. Després d'això, vaig entrar en contacte amb centres i grups de pràctiques d'Espanya. A nivell personal, vaig explorar diferents tradicions, per trobar la que més s'adaptava a la meva personalitat, i vaig acabar al Shangpa Kagyu tibetà. Més tard, a Àsia, vaig intentar seguir sent monjo. Un professor em va fer veure que el meu camí no era allà, sinó al meu país, ajudant la comunitat budista com a advocat. Vaig començar a treballar amb la Federació Budista, vam aconseguir el reconeixement de les notòries arrels del budisme per part de l'Estat, a més d'altres avenços, i des d'aleshores el treball ha continuat.
Al llarg d'aquests anys, primer he intentat comprendre el sentit profund dels ensenyaments, i vull creure que això m'ha fet més conscient, almenys de la meva ignorància. I, com a següent pas, incorporar-los a la meva vida quotidiana. No em sento capaç de jutjar la meva evolució, espero seguir aprenent. D'altra banda, el meu “karma ioga” és posar el meu treball legal al servei de la comunitat budista, com a part de la meva pràctica.
BDE: Quines estratègies utilitza la Unió Budista d'Espanya per gestionar la diversitat dins de la comunitat budista a Espanya i com integra nous membres?
LML: Un tema essencial en la federació. Un dels nostres objectius estatutaris és materialitzar la unió entre les diverses entitats budistes, tant tradicionals com modernes. Intentem conèixer-nos més, tenir una interacció que és molt habitual a nivell interreligiós, però que sembla difícil quan es tracta de sensibilitats budistes diferents. És important entendre que la “meva” no és l'única forma de pràctica. I que tots hem de treballar per a tothom. Des de la Junta Directiva, intentem que les entitats de la UBE-FEBE s'impliquin en el treball de la federació, i de fet al Comitè Permanent som gent de tradició zen, tibetana, nichiren... és un molt bon equip. Treballar entre budistes de diferents tradicions és eficaç. Per tant, intentem evitar posicions excloents, ja que són contràries a l'essència mateixa del budisme, però també a la normativa. Els poders públics ens han indicat en diverses ocasions la necessitat de ser inclusius, sense que això signifiqui que ningú hagi de ser admès com a membre de ple dret. Per suggeriment de l'Administració, i com en altres federacions religioses, s'ha inclòs el concepte d'acollida per motius legals en els estatuts de la UBE-FEBE, fet que permet incorporar entitats que el Consell de Federació considera que no poden ser membres de ple dret, però que poden accedir així a prestacions legals. A partir d'aquest moment, una entitat que passa a ser membre de ple dret de la UBE-FEBE té el mateix estatut que qualsevol altra entitat que fa més anys que existeixi. L'única limitació que tenim és que hem d'esperar una estona abans de poder assumir càrrecs a la Junta Directiva, per tal d'adquirir un mínim coneixement i experiència de la federació.
Hi ha treball didàctic extern, per als que no som a la Unió: no es tracta de fer proselitisme, sinó de comunicar que la manera com s'administren els beneficis legals per a les religions a Espanya és a través de les federacions religioses (o esglésies, si n'hi ha). Això ho exigeix la llei, i la UBE-FEBE, com a federació que representa el col·lectiu budista davant l'Estat, està obligada a promoure-la el més aviat possible. Per això informem als budistes que no estan a la federació, que és un dret que tenen com a ciutadans.
BDE: Com col·labora la UBE-FEBE amb altres organitzacions budistes nacionals i internacionals i amb institucions governamentals d'Espanya?
LML: Tot i que una federació religiosa té un paper jurídic específic, és possible fer més coses. A nivell nacional, s'intenta mantenir la millor relació possible amb entitats que no estan, pel motiu que sigui, a la UBE. Signem convenis de col·laboració, com en el cas de la Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes, amb qui mantenim una excel·lent relació i també és membre d'honor de la federació. I d'altres amb les quals encara no tenim un acord, com el Sakyadhita Espanya. En l'àmbit internacional, som membres molt actius de la Unió Budista Europea, on hem impulsat iniciatives com desenvolupar una directiva comuna sobre llibertat religiosa a la UE, o crear un grup d'advocats budistes per ajudar amb el treball comú. Idees que van avançant a poc a poc. Ens agradaria tenir més presència internacional, tot i que el nostre petit pressupost ens limita en aquest sentit.
Pel que fa a les relacions amb les administracions públiques, realment són molt bones, tant a nivell estatal, autonòmic i municipal. Ara estem desenvolupant el projecte de diversificació de la federació a nivell comarcal, per tal d'aconseguir una millor relació amb les administracions locals. La UBE-FEBE, com a representant davant l'Estat d'una confessió amb arrels notòries, és membre de la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa del Ministeri de la Presidència, i també del patronat de la Fundació Pública Pluralisme i Convivència.
A més, mantenim relacions de col·laboració amb altres entitats en àmbits com l'acadèmic, i fins i tot en iniciatives com la unitat de diversitat de la Policia Municipal de Madrid. També cal destacar l'excel·lent relació amb altres denominacions, amb qui col·laborem activament per avançar en els drets comuns.
BDE: En el seu paper de president de la UBE-FEBE, quins han estat els seus principals reptes i èxits?
LML: Essencialment consolidant i desenvolupant el treball de més de trenta anys d'existència de la federació que vam celebrar l'any 2022. I treballar per aconseguir una veritable unió entre les diferents sensibilitats budistes, i la seva col·laboració activa en el nostre col·lectiu, com he dit abans. Per primera vegada, hem obtingut espai a la televisió pública, que esperem que es faci estable, així com una presència important en els mitjans de comunicació. Vam desenvolupar el sistema de comunicació, web, i visibilitat de la federació. Volem ampliar cada vegada més l'acció de la UBE-FEBE, per optimitzar la seva utilitat com a fòrum del budisme a Espanya. Essencialment, desenvolupament intern, i fent visibles i compartint els valors del budisme en la societat.
BDE: Quin paper pot jugar el budisme en la recerca de l'espiritualitat en un món cada vegada més secularitzat, especialment en la gestió de l'estrès i l'ansietat?
LML: Grans especialistes han estat tractant aquest tema des de fa molts anys. Esmentaria una cosa tan ben desenvolupada i important com Ment i vida, que dóna suport al S.S Dalai Lama amb un grup de científics d'elit mundial.
La pregunta planteja dues qüestions. Pel que fa al món actual, crec que la gran aportació del budisme ha de ser contribuir a l'ètica laica amb valors, que no són necessàriament inherents a la pràctica religiosa, com la compassió, el gran valor budista per al pacifisme real, que no només és estar en contra de la guerra, sinó també contra les “micro guerres” que de vegades ens imposen contra els altres. Parlo de la consideració de l' “altre” com indiferenciat de mi mateix, l'empatia real que s'aconsegueix quan superem l'ego i ens posem al lloc del diferent. Sempre esmento una obra clàssica de la literatura, com és “Romeu i Julieta” de Shakespeare, que retrata l'amor de dos joves de famílies rivals, que salten sobre l'odi de tothom. La capacitat d'enamorar-se del suposat enemic és profundament budista. Només els prejudicis ho impedeixen. Entendre l'altre com a “no odiable” trenca barreres. Malauradament, des del poder polític i econòmic, sovint es fomenta l'odi a través dels mitjans de comunicació. En rebutjar l'odi imperant, el budisme esdevé profundament revolucionari en temps com els que vivim. Una actitud empàtica i pacífica per part de cada individu, el que Robert Thurman defineix com la “revolució interior” de cada persona, conduirà en última instància a l'harmonia universal.
L'espiritualitat és important per a tothom, i no només l'espiritualitat religiosa. És una manera d'entendre'ns a nosaltres mateixos i d'estar a la vida com a éssers més complets. Qualsevol camí religiós o laic és vàlid si està guiat per la compassió. El budisme té un element diferenciador, no només vàlid per als budistes, que és l'aprofundiment en el coneixement de la nostra ment.
Pel que fa a l'estrès i l'ansietat, també estan ben estudiats els beneficis de la pràctica: l'aprofundiment en la comprensió de la naturalesa de la ment (no com un dogma, sinó incorporant-la a la nostra vida quotidiana), la pràctica meditativa i la post-meditació, puc assegurar personalment que funcionen. Sóc advocat, no monjo.
Els beneficis de la meditació són evidents per a qualsevol persona, sense necessitat de ser budista. Pensem correctament, eliminant la parla mental incontrolada. Produeix tranquil·litat, millora el son, gestionem millor. Beneficis per a la salut, igual que les relacions amb els altres.
BDE: Quins són els reptes legislatius actuals que afronta el budisme a Espanya i com es poden abordar?
LML: N'hi ha diversos, i anem aconseguint objectius poc a poc. En l'actualitat està pendent l'aprovació per part del parlament espanyol de la reforma de la Llei de Mecenatge, que alleugeraria considerablement la càrrega econòmica de les entitats religioses budistes i beneficiaria també els practicants, ja que suposaria una important reducció dels impostos. També estem treballant amb l'Administració de l'Estat en una llei específica de seguretat social per als ministres de culte budistes. Hem d'avançar en altres qüestions, com les fundacions religioses (actualment només es legislen fundacions catòliques), l'assignació fiscal en l'IRPF, el desenvolupament de la protecció dels llocs de culte, i altres. En aquest sentit, sempre depenem del diàleg fluid amb els poders públics, i de la lentitud dels processos legislatius: per als polítics no som una prioritat. Cal tenir perseverança i paciència. Això ha aconseguit coses com el reconeixement civil del matrimoni budista, i la possibilitat de mantenir el cos durant un mínim de tres dies després de la mort. Seguirem avançant.
BDE: Quina és la seva visió sobre el futur del budisme a Espanya? Com s'imagina el desenvolupament del budisme a Espanya en els propers 10 a 20 anys?
LML: A diversos nivells: en l'àmbit jurídic, amb un desenvolupament jurídic cada vegada més beneficiós per als centres i practicants. En l'àmbit organitzatiu, amb una federació cada vegada més consolidada que inclou el major nombre d'entitats possible, sent un fòrum per al desenvolupament del dret fonamental de llibertat religiosa en l'àmbit budista. Socialment, transmetent valors, que estic convençut poden aconseguir una harmonia convivencial més necessària que mai.
Enllaç:
Pàgina web de la Unió Budista d'Espanya
———————————
Daniel Millet Gil és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster i doctorat en Estudis Budistes pel Centre d'Estudis Budistes de la Universitat de Hong Kong. Va rebre el premi Tung Lin Kok Yuen a l'excel·lència en estudis budistes (2018-2019). És editor habitual i col·laborador de la plataforma web. Budhistdoor en castellà. Millet també és fundador i president de la Fundació Dharma-Gaia (FDG), una organització sense ànim de lucre dedicada a l'ensenyament acadèmic i la difusió del budisme als països de parla hispana. Aquesta fundació també patrocina la Mostra de Cinema Budista Català. A més, exerceix com a codirector del Programa d'Estudis Budistes de la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV), una iniciativa conjunta entre la FDG i la FURV. En l'àmbit editorial, Millet gestiona tant l'Editorial Dharma-Gaia com l'Editorial Unalome. Ha publicat nombrosos articles i títols en revistes acadèmiques i populars, que estan disponibles al seu perfil Academia.edu: https://hku-hk.academia.edu/DanielMillet.
