Rios Peñafiel, María Elvira (Coord.) (2025). Budisme ecològic. Anàlisi i acció davant l'ebullició planetària. Editors María Elvira Ríos Peñafiel i Daniel Millet Gil. Dharma- Editorial Gaia.
L'octubre de 2023, la Xarxa Iberoamericana per a l'Estudi del Budisme (RIEB) juntament amb la Fundació Dharma-Gaia (FDG) van donar forma a la primera Jornada sobre Budisme i Ecologia, en la qual es va plantejar la pregunta sobre les aportacions que els estudis budistes podrien fer davant la crisi climàtica que estem travessant. Les propostes, tant teòriques com pràctiques, que es van presentar en aquella ocasió es van reunir per a la seva publicació conjunta en el treball que aquí repassem, Budisme ecològic. Anàlisi i acció davant l'ebullició planetària. La coordinació va anar a càrrec de María Elvira Ríos Peñafiel, que simultàniament va exercir de redactora amb Daniel Millet Gil.
El volum es divideix en quatre apartats: “Context global i Dharma”, “Aproximacions ecològiques des de la història, la doctrina i els monjos eminents”, “Propostes interdisciplinàries i col·lectivitat” i “El budisme en l'acció ecològica”. En els dos primers trobarem anàlisis de la situació crítica de l'entorn que utilitzen marcs d'interpretació budistes per entendre les seves causes i els motius pels quals les respostes donades fins ara no generen resultats significatius. A més, es posen a prova possibles camins per recórrer que comencen amb un canvi de perspectiva per afrontar el problema. En el tercer i quart apartat, els autors ofereixen diverses propostes basades en experiències pròpies d'acció quotidiana que estan a l'abast de qualsevol persona.
No tinc prou espai per analitzar cada aportació en profunditat, així que en el que segueix esbojaré només unes quantes idees que fonamenten els diferents capítols i que conformen veritables interseccions que aporten unitat al llibre i ens obren a múltiples maneres de respondre als reptes que planteja la crisi ambiental. Això no esgota totes les línies de reflexió que ens proposen els autors, sinó que busca fer una presentació que sigui, en primer lloc, una invitació a descobrir els altres.
En primer lloc, un dels problemes assenyalats al llarg dels capítols d'aquest llibre com a causa de la crisi i el seu continu aprofundiment és el de la il·lusió del jo: la percepció il·lusòria d'una realitat en la qual l'ésser humà i la resta d'éssers de la natura (animals, plantes, mars i altres éssers i organismes que conformen els nostres ecosistemes) se'ns presenten com a separats. A més, apareixen com a part d'una relació desigual, en la qual les segones no són concebudes com més que un rerefons i recursos disponibles per al consum i benestar dels primers. Contràriament a aquesta il·lusió, els diferents autors d'aquesta obra ofereixen mirades que parteixen d'una ontologia diferent.
El budisme ens ensenya que tots els éssers, humans i no humans, integren la natura en un ordre de continuïtat i interesistència, on uns no estan a disposició d'altres per ser explotats, sinó que estan estretament relacionats entre ells. La importància d'una comprensió profunda del concepte d'interdependència esdevé el fil conductor d'aquestes obres, que tot i basar-se en escriptures i experiències diverses, se centren en la necessitat de construir noves narratives basades en la necessitat d'abordar la crisi climàtica del nostre planeta des d'una perspectiva més conscient sobre la veritable naturalesa del jo en relació amb el seu entorn. Així, diverses de les aportacions insisteixen en la necessitat de canviar la percepció i les narratives tornant a les concepcions budistes sobre el buit i la impermanència. El pensament no dualista és una de les claus que ens permetria canviar la manera com pensem la crisi i afrontar-la, evitant l'antropocentrisme que ens va portar fins aquí.
En relació a aquestes idees, que apunten a la interconnexió entre tots els éssers (l' “interser”), també emergeix un element crític que és assenyalat per diversos dels autors: la manca d'atenció que s'observa en diverses tradicions budistes al paper de les estructures de poder en la manca d'acció per part dels estats i organitzacions internacionals. Per això, els autors destaquen la importància de l'acció col·lectiva per donar resposta a problemes que també són fruit de les complexes estructures socials que configuren una societat de mercat on el capitalisme extractiu juga un paper cabdal en l'aprofundiment de la crisi ambiental. Així, la reflexió sobre el patriarcat dominant, el paper dels governants i de l'activisme en les seves diferents formes està prenent importància.
Això ens porta a un altre punt que m'interessa destacar: el potencial del diàleg i l'intercanvi entre diferents universos de significat, entre els quals trobem, evidentment, el budisme en tota la seva diversitat, així com les organitzacions científiques, socials, ambientals, feministes, indígenes, artístiques i veïnals, entre moltes altres. Si el problema rau en la manca de comprensió de la interdependència fonamental entre tots els éssers, no es pot obviar la necessitat de construir i ampliar ponts entre activistes socials, líders polítics, espirituals i acadèmics. En aquest sentit, molts dels autors dels capítols que conformen aquest volum són exemples vius de com la física, l'art, la filosofia, l'antropologia o l'ecofeminisme poden dialogar amb el budisme, i les seves aportacions deixen clara la riquesa d'aquests diàlegs.
Finalment, un element que apareix explícitament en algunes obres, i que està present en altres, encara que no tan clarament, és l'atenció a l'experiència emocional i afectiva. Estar veritablement presents, conscients, en l'aquí i l'ara, percebre altres éssers sentits, escoltar la natura que ens envolta. Diverses de les propostes d'acció giren al voltant de com tornar a connectar amb tot allò que se'ns presenta com a separat de nosaltres és de fonamental importància a l'hora d'entendre realment el que està en joc i la manera en què, com ens proposa un dels autors, “interactuem”. I això ens porta de nou al principi, ja que és en aquest mindfulness on podem fer els primers passos per prendre veritablement consciència de com de crítica és la situació en què ens trobem i començar a afrontar-la a partir de narracions més coherents amb la naturalesa del món.
Si la finalitat del llibre és pensar com pot contribuir el budisme, tant des de la teoria com des de la pràctica, aquest treball ho aconsegueix presentant no només propostes, sinó descrivint formes d'acció efectives que ja s'estan posant en pràctica en diverses comunitats del món iberoamericà. Si el llibre proposa diàleg, en els diferents capítols ja veiem la riquesa dels resultats d'aquests diàlegs. A això s'hi afegeix un element que no puc deixar d'esmentar. Aquest és l'estil de tots els autors, que sense deixar de banda el rigor en la seva obra, van aconseguir una escriptura de màxima qualitat i claredat, la qual cosa fa accessible aquesta obra tant a qui té coneixement profund del budisme i de les seves diverses tradicions, com a aquells que desitgen fer-hi les seves primeres aproximacions.
Sense més dilació, espero que aquestes línies aconsegueixin el seu propòsit d'esdevenir una invitació a llegir aquesta valuosa aportació als estudis, tant sobre budisme com sobre temes ambientals.
NOTA DE L'EDITOR:
Budisme ecològic: anàlisi i acció davant l'ebullició planetària, ja està disponible en format digital (ISBN 978-84-09-74705-4) per a la descàrrega gratuïta en el règim d'Accés Obert. Gràcies al generós suport de la Fundació Dharma-Gaia, aquest valuós treball interdisciplinari s'ofereix de forma lliure i accessible a tothom, amb l'objectiu de fomentar la reflexió i l'acció davant la crisi climàtica des d'una perspectiva budista. Descarrega't el llibre aquí
La versió impresa (ISBN 978-84-09-74666-8) del llibre ja està a la venda al lloc web de la Fundació Dharma-Gaia. Podeu comprar-lo directament fent clic aquí
DENISA WELSCH
Institut de Ciències Antropològiques, Universitat de Buenos Aires
Denise Welsch és llicenciada en Antropologia Sociocultural per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires, becària doctoral a l'Institut de Ciències Antropològiques de la Universitat de Buenos Aires i professora d'Antropologia i Sociologia. És autora de diversos articles sobre la pràctica budista de l'argentí Soka Gakkai. Està interessat en l'estudi dels aspectes simbòlics de les pràctiques religioses i com aquestes configuren processos de construcció i transformació de la subjectivitat.
*Aquest article ha estat publicat simultàniament a la pàgina web de Budhistdoor en castellà.
