Aquest article forma part de la nostra edició especial:”Budisme, ecologia i canvi climàtic”
El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), un grup de científics que assessora l'ONU i les conclusions del qual compten amb el suport dels governs mundials, va anunciar l'agost del 2021 la primera part de la seva primera revisió de la ciència del canvi climàtic des del 2013. En aquest document, titulat “Canvi Climàtic 2021: Bases físiques”, i emès tres mesos abans de la cimera del clima a Glasgow (COP26), l'IPCC va informar que l'escalfament global s'està produint a un ritme més ràpid del que s'esperava. Les millores tecnològiques i analítiques en ciència climàtica que s'han produït des de l'últim informe (el 2014) han permès observar que, tret que reduïm les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) a zero durant les properes dècades, les projeccions anuncien conseqüències desastroses per a la vida a la Terra.
Amb l'escalfament global actual d'1,1 °C per sobre de la temperatura preindustrial, causat per l'emissió de GEH en quantitats sense precedents en tres milions d'anys -sens dubte provinent de la crema de combustibles fòssils, exacerbada per la superpoblació, la desforestació i l'agricultura a gran escala—, hi ha un augment alarmant dels esdeveniments meteorològics extrems: registres en altes i baixes temperatures; canvis globals en els patrons de precipitació que han causat sequeres i inundacions; incendis forestals devastadors, major freqüència i intensitat de tifons; pèrdua accelerada del gel àrtic i de les glaceres, i la desacceleració de la cinta transportadora de l'Oceà Atlàntic. Aquests efectes desastrosos persistiran durant centenars i fins i tot milers d'anys.
Un futur distòpic
Per a les comunitats científiques i polítiques, aquesta notícia és alarmant, igual que les projeccions que se'n deriven. En informes anteriors, l'IPCC ja ha alertat dels riscos d'inacció. A no ser que reduïm les emissions actuals, l'augment de les temperatures arribarà als 2°C, cas en el qual els models climàtics anticipen onades mortals de calor, desertització, huracans encara més potents i una pujada del nivell del mar que afectarà comunitats costaneres i països insulars de tot el món. Aquestes condicions amenacen la producció i distribució estable d'aliments i l'accés a l'aigua potable, la qual cosa provocarà crisis econòmiques i migracions forçades, amb milions de refugiats ambientals, que poden desencadenar conflictes polítics, socials i fins i tot militars. Tot això contribuirà a un cicle viciós que agreujarà aquests efectes sobre tot el planeta. Així, les conseqüències catastròfiques del canvi climàtic pinten un futur distòpic que afectarà tothom. L'esperança d'una vida feliç per als nostres descendents està desapareixent amb cada incendi a l'Amazònia. Si ara no prenem mesures radicals, serà molt més difícil combatre aquests efectes en el futur.
Tendim a projectar aquests esdeveniments catastròfics en un horitzó temporal llunyà, però algunes de les conseqüències de les nostres accions ja han succeït, o estan succeint ara mateix, com l'augment del 30% del grau d'acidesa dels oceans, amb el seu efecte perniciós sobre la vida marina, el gran augment del nombre d'incendis, o l'extinció de milers d'espècies. La pèrdua de biodiversitat és tal que parlem de la nostra època com la de la primera extinció causada per una espècie: la Homo sapiens (Ningú s'escaparà de la ironia). La supervivència de totes les espècies està en joc!
26a Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic (COP26)
Molt s'esperava de la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26), que es va celebrar entre el 31 d'octubre i el 12 de novembre de 2021 a la ciutat de Glasgow, Escòcia. Aquest fòrum va proporcionar una oportunitat única per al futur de la humanitat i la supervivència de milions d'espècies amb les quals compartim el planeta. Es van arribar a alguns acords (per exemple, reduir les emissions de metà, revertir la desforestació, el compromís de 40 països d'eliminar gradualment el carbó). Però la visió general és que aquests no són suficients. Després d'aquesta reunió intergovernamental i dels grans titulars, i després del pols que va aixecar, continuen les bessones crisis climàtiques i ecològiques, i ens toca a cadascú de nosaltres actuar, començant per anar a l'arrel del problema.
Qui té la culpa?
En un exercici de simplicitat, hi ha una tendència a aïllar i emfatitzar algunes causes particulars de la crisi. Però l'origen de la crisi és complex i ens afecta a tots. La nostra civilització, i una població mundial de 7500 milions (i creixent), es basa en un sistema socioeconòmic basat en el petroli, el carbó i el consum, i en un creixement econòmic constant que condueix a la mercantilització de la natura i dels animals. Hem de reduir la nostra dependència d'energies no renovables, evitar la desforestació, reduir el consum i, en el millor dels casos, adoptar una dieta vegetariana. Però potser tot això no serà suficient. L'origen de la crisi es troba en una visió del món que es remunta als inicis de la civilització occidental i a una manera particular d'entendre la naturalesa humana.
La necessitat de canviar
Les trucades urgents per revertir el curs actual no funcionen. Només cal mirar el difícil que és canviar fins i tot els detalls més petits de la nostra pròpia vida. Són pocs els que creuen que l'augment de la temperatura es pugui limitar a entre 1,5 i 2 ºC fins al 2100, tal com estableix l'acord de París, llevat que hi hagi canvis dràstics a nivell planetari, perquè cada vegada és més clar que el problema és sistèmic. I el cert és que les emissions continuen creixent, i això és perquè els canvis necessaris són de tal magnitud que caldria reaccionar col·lectivament mitjançant una transformació global del nostre sistema socioeconòmic i cultural. Això només és possible mitjançant un canvi compartit en l'imaginari col·lectiu, un canvi d'ordre en la consciència intersubjectiva basat en una comprensió profunda de la nostra pròpia naturalesa i de la nostra relació amb la Terra.
El budisme i el canvi climàtic
Les paraules rotundes de l'activista sueca Greta Thunberg ”La nostra casa encara està en flames i vosaltres esteu inflamant el foc”, evoquen la paràbola sobre la casa en flames que apareix a El discurs del foc (Adittapariyaya sutta 35.28 de Samyutta Nikaya): ”Tot està cremant... amb el foc de la cobdícia,... de l'aversió,... de la confusió; cremant amb el naixement, la vellesa i la mort; amb la pena, el pesar i el dolor, amb l'angoixa i la desesperació.” Aquest símil pren una dimensió material en el context actual: el món és cada vegada més càlid, degut al nostre comportament lligat als tres incendis.
Grans líders budistes contemporanis han posat èmfasi en què el budisme té molt a aportar al diàleg sobre el canvi climàtic. Veus com la de Sa Santedat el Dalai Lama, * el professor recentment difunt Thích Nhất Hạnh, o Bhikkhu Bodhi, per posar exemples de tres tradicions budistes, han analitzat les causes de la crisi i han fet crides a l'acció. Un exemple d'activisme budista és el pliego ”El moment d'actuar és ara: una declaració budista sobre el canvi climàtic”, ** ratificat per nombrosos signants. La declaració budista sobre el canvi climàtic als líders mundials va instar els participants a actuar amb saviesa i compassió, i a arribar a un acord per eliminar gradualment els combustibles fòssils i avançar cap a un sistema d'energia renovable.
Anàlisi de causes del budisme
El Venerable Lama Lobzang, Secretari General de la Confederació Budista Internacional, va afirmar que ”La humanitat ha d'actuar sobre les causes profundes d'aquesta crisi, que es veu impulsada per la cobdícia, la irreflexiva i la falta de preocupació per les conseqüències dels nostres actes”. *** Diversos autors han analitzat les causes de la crisi des de la perspectiva de les quatre nobles veritats. Bhikkhu Bodhi, a”Les quatre nobles veritats de la crisi climàtica”, Explica d'una manera ideal el que està passant. I Elías Capriles a”Les quatre nobles veritats de l'ecologia” explica la crisi com una manifestació de la ignorància essencial del nostre temps, i observa la possibilitat de regeneració des de la saviesa.
La crisi ecològica ha estat induïda per l'ésser humà, i està arrelada en una visió errònia de la realitat que sembla endèmica de la nostra espècie, i es basa en un desig vehement o desig de plaer i en un desconeixement essencial sobre la nostra veritable naturalesa. Aquesta inòpia ha anat augmentant en modernitat fins al grau de patiment del qual la crisi ecològica n'és conseqüència. La contaminació exterior és, per tant, un reflex de la contaminació interior.
Ecologia, Budisme i Saviesa
Per a Sa Santedat el Dalai Lama, la gravetat de la crisi climàtica ens ha de traslladar a l'acció compassiva: “cada vegada més gent entén que està en joc la supervivència de la humanitat. No n'hi ha prou amb meditar o pregar pel canvi. Hi ha d'haver acció.” **** El venerable Bhikkhu Bodhi també conclou la seva “La veritat ecològica del cessament del sofriment”, fent una crida a l'acció. Però aquesta acció ha de venir d'un model de vida coherent amb la saviesa.
El significat de ”El “jo” occidental i l'ensenyament budista del no-jo
Hi ha un reconeixement creixent que la causa última de la crisi climàtica i, de fet, de tots els problemes essencials del nostre temps, és de naturalesa espiritual, i se centra en la concepció que l'ésser humà occidental té de si mateix, i de la seva relació amb la realitat des de la modernitat*****. És una visió de la persona com a individu separat de la natura i d'altres éssers humans, que exacerba les funcions egoiques en la constitució humana i provoca poderós angoixa. Aquest malestar sord, tan prevalent en la nostra cultura, genera una necessitat de satisfacció que impulsa el consum, i l'explotació del medi natural i de les persones en les nostres relacions. Com bé diu Barbosa, “no hi ha esperança de resoldre la crisi ambiental sense revisar profundament aquella manera de pensar” ***** Davant d'això, el budisme promou pràctiques deconstructives del “jo”, i de cultivar la compassió, perquè l'ésser humà pugui descobrir la seva autèntica naturalesa.
Edició especial “Budisme, Ecologia i Canvi Climàtic”
En l'edició especial “Budisme, Ecologia i Canvi Climàtic” oferim una perspectiva budista als diversos problemes ecològics que ens plaguen. Analitzarem com els ensenyaments del Dharma poden contribuir a resoldre o mitigar l'emergència climàtica. Proporcionarem una visió de l'ecologia des de les diverses tradicions budistes. Considerarem una nova manera d'entendre l'existència. I escoltarem les veus de dones budistes que aporten la seva saviesa perquè aprenguem a viure d'una manera més responsable a la Terra i a totes les espècies amb les quals compartim el planeta.
* https://www.rae.es/dpd/dal%C3%A1i%20lama
* El moment d'actuar és ara: una declaració budista sobre el canvi climàtic
***https://www.naturalpress.ca/dalai-lama-pide-tomar-acciónes-por-cambio-climatico/
**** Montse Castellà Olivé, “Paradigmes emergents i tradicions espirituals”.
*****Barbosa Cepeda, Carles. “Ecologia, Budisme i Filosofia” Revista independent Horizon. Ed. Nicolas Orozco M., 07 de febrer de 2021 Consultat el 20 de febrer de 2022.
Bibliografia
Badiner, Allen, Dharma Gaia: Una collita d'assajos en budisme i ecologia. Berkeley: Parallax, 1990.
Kaza, Stephanie i Kenneth Kraft, eds. Pluja Dharma: fonts de l'ambientalisme budista. Boston i Londres: Shambhala, 2000.
Loy, DR. Ecodharma: Ensenyaments budistes per a la crisi ecològica. Publicacions de la Saviesa, 2019.
Sandell, Klas, ed. Perspectives budistes sobre l'ecocrisi. Societat de Publicacions Budista: Sri Lanka, 1987
de Silva L. L'actitud budista davant la natura. Accés a Insight (Legacy Edition), recuperat de http://www.accesstoinsight.org/lib/authors/desilva/attitude.html 2013
Articles relacionats publicats en Budhistdoor en castellà
Edició especial: “Budisme, Ecologia i Canvi Climàtic”
”El budisme i la crisi climàtica”
”Una interpretació ecosofica de l'experiència budista de Ganying”
”Paşiccasamuppāda: de la manxa kàrmica a la interconnexió ecològica”
”Grup de Recerca DHARMA-GAIA: Budisme, dones i emergència climàtica”
”Crisi sistèmica global i budisme: cap a un canvi de paradigma”
”El despertar de les neus, les flors i els arbres”
———————————
Daniel Millet Gil és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Estudis Budistes (amb distinció) pel Centre d'Estudis Budistes de la Universitat de Hong Kong, i doctor (amb distinció) en Estudis Budistes pel Centre d'Estudis Budistes de la Universitat de Hong Kong. Va rebre el premi Tung Lin Kok Yuen a l'excel·lència en estudis budistes (2018-2019). Va obtenir el seu doctorat en Estudis Budistes amb un estudi comparatiu entre El Castell interior de Santa Teresa d'Àvila i El camí de la purificació de Buddhhaghosa. És col·laborador habitual i editor executiu de la plataforma web Budhistdoor en castellà. També és el president fundador de la Fundació Dharma-Gaia, una organització sense ànim de lucre dedicada a l'ensenyament i difusió del budisme als països de parla hispana. Ha publicat nombrosos títols en revistes acadèmiques i educatives que es poden trobar a: https://hku-hk.academia.edu/DanielMillet
