Nous cursos disponibles.
Més informació >

Un Laboratori d'Ecobudisme... Què és, per què i per a què?

www.laboratorioecobudismo.com

El març de 2024, un grup de persones es van reunir per analitzar el concepte d'ecologia en el budisme, començant per l'estudi d'algunes concepcions i idees transmeses en el llibre Ecofarmacia de David Loy. Aquesta trobada serà el primer podcast de la Laboratori d'Ecobudisme LEB, entitat que va néixer del que es va anomenar les Primeres Jornades de Budisme i Ecologia en el món hispanoparlant, celebrades l'octubre de 2023, i que portaven per títol “Budisme ecològic i emergència climàtica, avançant cap a noves interpretacions i accions”.

LEB és una entitat germana de la Xarxa Iberoamericana d'Estudi del Budisme i de la Fundació Dharma Gaia i la seva finalitat és visibilitzar i donar suport als projectes, estudis i accions concretes que s'estan duent a terme sobre el budisme i l'ecologia, amb especial èmfasi en Amèrica Llatina i en connexió amb entitats budistes d'Espanya. A més, LEB sorgeix com una xarxa executora, col·laborativa, creativa i participativa que permet analitzar noves interpretacions i idees, basades en principis budistes, i interactuar amb diverses entitats culturals, científiques, acadèmiques, educatives, i així successivament, que enriqueixen el diàleg i l'execució de projectes i programes ecològics a les sangues.

El fet que la primera activitat de LEB fos reunir alguns dels seus membres, abordar el concepte d'ecologia, va més enllà d'una reflexió teòrica o ontològica; la intenció té una relació íntima amb com ser i fer ecologia en el budisme i a partir d'aquí, com entenem, aprenem, aprenem, interactuem amb altres sabers o tradicions i dur a terme accions concretes que comportarien un canvi en el nostre estil de vida. A més d'altres activitats, com les Converses LEB, que consisteixen en xerrades sobre un tema concret, on els convidats provenen de la zona budista i d'altres tradicions o entitats. Aquesta va ser la primera discussió, que portava per títol “Bioconstrucció: diàleg entre els mons aymara i budista” (vegeu https://www.laboratorioecobudismo.com/charlas/primer-conversatorio-bioconstruccion-en-el-mundo-aymara-y-budista). La finalitat de les discussions és que un mateix tema uneixi dos mons diferents, que es reuneixin en un diàleg de ressò i aprenentatge per despertar noves idees o pràctiques i maneres d'habitar la terra des de tradicions antigues, sense degradar ecosistemes, protegint i preservant el medi ambient.

LEB pretén desenvolupar noves lectures o invitacions a persones de diferents perspectives, que no necessàriament ens estan parlant des del budisme, sinó des de diferents disciplines, cultures, tradicions, etc., que puguem posar en diàleg amb els diversos budistes, les seves doctrines i pràctiques, així com amb projectes actuals, que afecten la natura a la regió llatinoamericana.

A més dels podcasts, LEB aposta per crear un mapa que mostrarà i afegirà els projectes ecològics dels centres budistes d'Amèrica Llatina pel que fa a la protecció, preservació, sensibilització ambiental o estils de vida sostenibles al llarg del temps. A més d'això, articles, discussions i altres activitats, que es difondran a la pàgina de la LEB que ja podeu visitar: www.laboratorioecobudismo.com

Mapa que mostra projectes ecològics budistes a Amèrica Llatina, vegeu https://www.laboratorioecobudismo.com/proyectos

I per què tot això? Perquè la convocatòria és urgent... Tot i que l'escalfament global i la crisi climàtica ja formen part de la retòrica global i s'estan manifestant amb catàstrofes naturals i migracions humanes, l'estil de vida, el consumisme, la detenció i l'acció concreta davant aquesta situació segueixen sent mínims. Podem parlar de desenes de convencions, tractats i conferències internacionals sobre medi ambient, però la implementació sovint és limitada, feixuga, dificultada per les economies mundials i, finalment, dificultada per l'eterna lluita dels poders, l'egoisme, i de no voler canviar els nostres estils de vida. Això es deu principalment al fet que les anomenades polítiques “sostenibles” tenen com a objectiu molt més un estil “fi” i no un gruixut (com la defineix Susan Baker, 2022). Perquè ser “sostenible” s'ha convertit en un negoci i no en un canvi real d'estil de vida i de deixar d'explotar la natura; com diu Joshua Frank en el seu article a Reliència), respecte a l'anunci del governador de Califòrnia, que va dir que el 2035, tots els vehicles de Califòrnia seran d'emissions zero: “encara que canviem el tipus de vehicle que conduïm, no canviarem el nostre estil de vida per adaptar-nos a un futur amb problemes climàtics” (https://www.resilience.org/resilience-author/joshua-frank). Les polítiques ambientals generals no estan abordant l'arrel del problema. Seguint el que esmenta Frank i basant-se en l'exemple del liti, avui anomenat “or blanc”, caldrà una immensa quantitat de minerals per produir milions de cotxes d'emissió zero, que encara es troben sota terra: “si els californians continuen comprant vehicles al mateix ritme que el 2023, la quantitat de liti necessària superarà els 113 milions de quilograms (249 milions de lliures) anuals a partir d'ara”, apunta Frank. Aquesta xifra només apunta a Califòrnia, imagineu-vos com seria per a tota la Xina...

La situació és molt preocupant i ens agradaria que els budistes ens centressin molt més en el context de la crisi climàtica, creant xarxes, projectes de preservació i protecció, que no només es quedessin en accions de reciclatge (que és bo, però sabem que no és la solució), ni en teories individualistes de ser un budista ecològic, sinó a fer passos més grans, com ja estan fent alguns sanghas que està presentant LEB en el seu mapa de projectes. El budisme i la seva capacitat d'adaptació als contextos en què viuen les societats és profund i pot despertar en les persones l' “estat ecològic”, que ens permet observar-nos com a éssers ecosistèmics en íntima interacció amb altres éssers. Em sembla que només des d'aquesta sensibilitat (que també es pot trobar en altres corrents o tradicions, com els pobles originaris d'Amèrica Llatina) és possible comprendre i abordar la necessitat real davant del dany ecosistèmic.

Actualment, el nucli de LEB està integrat per un grup de persones dedicades a estudis budistes, projectes mediambientals o a contribuir al desenvolupament del budisme, ja sigui des del món acadèmic o en altres espais públics i privats. Als que participem a LEB també ens interessa analitzar diferents perspectives, que entren en diàleg amb els sanghas i viceversa. El budisme i el seu entorn han construït o interpretat la retòrica ecològica, que en molts casos és la base teòrica dels projectes mediambientals realitzats en diferents països. Però també s'ha observat que encara queda molt que es pot fer, no només a través de l'acció, sinó també en l'anàlisi de les nostres pròpies interpretacions budistes, des de deconstruir fins a construir noves formes i idees que permetin recordar la nostra relació ecosistèmica amb altres espècies.

Convidem a tothom que vulgui sumar-se, contribuir, o simplement aprendre sobre LEB. Tothom és molt benvingut!

Enllaç:

https://www.nrdc.org/es/stories/mineria-litio-dejando-comunidades-indigenas-chile-altas-secas-literalmente

María Elvira Ríos

És Magistar i doctor en Estudis Asiàtics i Africans, amb especialització a la Xina, pel Centre d'Estudis Asiàtics i Africans d'El Colegio de México (2015). Les seves publicacions tracten temes del budisme, la llengua i la cultura xinesa. Actualment és candidat postdoctoral de Fondecyt (núm. 3190076, 2019-2021) a l'Institut d'Estètica de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, amb la recerca “La reflexió ecològica del budisme xinès”. És membre de ALADAA CHILE i col·laboradora de Budhistdoor en castellà.