
Karen Christiana Figueres Olsen, coneguda popularment com a Christiana Figueres, és una diplomàtica costa-riquenya reconeguda mundialment com a líder en canvi climàtic. Nascut el 1956, Figueres va exercir el càrrec de secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) del 2010 al 2016. Després de la conferència de Copenhaguen el 2009, Figueres va prendre el lideratge en les negociacions internacionals sobre el clima, orientant el procés cap a un marc normatiu àmpliament acceptat.
Figueres va presidir les jornades de la UNFCCC a Cancún (2010), Durban (2011), Doha (2012), Varsòvia (2013) i Lima (2014), que van culminar amb l'històric Acord de París que es va signar el 22 d'abril de 2016. Aquest tractat internacional legalment vinculant sobre el canvi climàtic va ser adoptat per 196 països a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a París. Els Estats Units es van retirar de l'acord el 2020, es van tornar a unir el 2021 i van anunciar la seva retirada de nou aquest any.
Figueres se celebra com un dels arquitectes de l'Acord de París i des d'aleshores s'ha convertit en una figura destacada en l'acció climàtica i la comunicació fora de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, copresentant el popular podcast “Indignació + Optimisme” i parlant globalment sobre els reptes i oportunitats d'abordar el canvi climàtic.
Transformar les circumstàncies tràgiques en esperança i optimisme a través d'una trobada amb el Buda
De la mateixa manera que va entrar en un dels períodes més importants de la seva carrera diplomàtica, un gran xoc en el seu antic matrimoni va provocar un canvi significatiu en la vida de Figueres. S'havia dedicat a inculcar valors i principis forts a la seva família, i després de 25 anys va tenir el que considerava una família i matrimoni ideals, que anomenava un “matrimoni de conte de fades” o una “família de conte de fades”. No obstant això, una revelació inesperada del seu exmarit va destrossar la seva relació, deixant la seva vida pertorbada i a la deriva. El trauma emocional va ser profund, particularment ja que dirigia simultàniament les negociacions per l'Acord de París.
Aquest període caòtic va resultar excepcionalment desafiant. Figueres va optar per amagar el seu patiment als seus companys, decidida a protegir-los del seu dolor. Malgrat l'estrès, mai es va prendre un dia lliure de la feina. Cada nit, ella es plorava per dormir, però encara es despertava cada matí, es dutxava i somreia abans de dirigir-se a l'oficina. Va inspirar el seu equip a col·laborar amb dedicació i il·lusió per aconseguir els seus objectius pel bé públic global. Figueres portava una doble vida: una realitat nocturna impregnada de tristesa i una realitat quotidiana definida per la professionalitat i els alts interessos internacionals.
Amb el pas del temps, aquest conflicte intern es va fer insuportable. A mesura que van sorgir els pensaments suïcides, es va fer cada vegada més difícil conciliar la seva identitat professional amb el seu veritable jo personal. La càrrega emocional se sentia cada vegada més insuperable.

Durant aquesta conjuntura crítica, Figueres es va guiar pels ensenyaments del mestre zen Thích Nhất Hạnh (1926-2022), el venerat mestre zen vietnamita i pioner del budisme compromès. Des de la seva residència a Alemanya, Figueres va emprendre un viatge inesperat, entrant en un monestir de Waldbröl sense nocions ni idees preconcebudes sobre el budisme. Aquest monestir era antigament una institució mental amb 700 pacients, i en un moment havia estat ocupat per les Joventuts Hitlerianes. Ara, però, l'energia havia canviat completament, amb ments redirigits al cultiu de Bodhicitta i el benefici de tots els éssers. Figueres es va implicar profundament amb la tradició Plum Village, que se centra en l'aplicació del mindfulness a les activitats quotidianes. Va obtenir importants coneixements sobre el seu patiment i, en lloc d'evitar o suprimir el seu dolor, va aprendre a enfrontar-lo i entendre'l, recuperant finalment el control sobre les seves circumstàncies.
Aplicació dels ensenyaments budistes en entorns personals i professionals
Els ensenyaments budistes apresos de la tradició Plum Village no només van transformar la vida personal de Figueres, sinó que també van potenciar els seus esforços professionals. Reflexionant sobre les seves experiències, ara creu que aconseguir l'Acord de París hauria estat considerablement més difícil sense les orientacions i les idees obtingudes dels ensenyaments budistes. En una entrevista al podcast “On Being”, Figueres ha tractat l'impacte d'aquests ensenyaments en la seva obra:
Déu meu, és tan útil per a la meva vida professional, perquè les veritats que estava aprenent s'apliquen a mi com a individu, però també s'apliquen a tots els altres col·lectivament, i sobretot, s'apliquen a tots els nivells del sistema. I sincerament crec que si no hagués tingut aquella orientació i aquells ensenyaments, no sé com hauríem aconseguit l'Acord de París, perquè senzillament era fonamental (“On Ser”)
Figueres atribueix a la saviesa de Thích Nhất Hạnh un paper fonamental per ajudar-la a desenvolupar la força, la saviesa i la compassió que van ser crítiques per avançar amb l'acord sense precedents en l'Acord de París. Deia: “No crec que hagués tingut la resistència interior, la profunditat de l'optimisme, la profunditat del compromís, la profunditat de la inspiració si no hagués estat acompanyat pels ensenyaments de Thích Nhất Hạnh” (Huffpost).

En descobrir els ensenyaments de Thích Nhất Hạnh, Figueres els va trobar fonamentals per mantenir la seva agència i esperit, sobretot en èpoques baixes. Va assenyalar que li van proporcionar la resiliència interior, la profunditat de l'optimisme i el compromís necessaris per veure a través d'aquesta fita en un fòrum multilateral i global. També va expressar el convenciment que aquests ensenyaments podrien beneficiar als altres, portant-la a oferir retrets que proporcionin un entorn solidari per als companys. Abans de l'Acord de París, Figueres percebia un profund sentiment del deure entre el personal: que estava cridat a alterar el curs de la crisi climàtica i de les crisis de biodiversitat per a les generacions futures. Aquesta obligació autoimposada feia que la tasca fos extremadament desafiant, ja que moltes variables quedaven fora del seu control.
No obstant això, el poder dels ensenyaments budistes va revelar que els humans representen un petit aspecte d'una existència vasta i en constant evolució. Comprendre la distinció entre les petites diferències que un pot fer a través del treball diari i la realitat última influenciada per altres forces li va proporcionar una claredat significativa i fins i tot comoditat.
En diverses conferències i entrevistes, Figueres destaca que els sistemes transformadors han de començar internament, ja que els individus encarnen aquells sistemes. Reconeixent que el canvi climàtic és antropogènic, destaca que fenòmens com el capitalisme no regulat, la supremacia blanca i el consum excessiu són propis de la humanitat. Aquesta perspectiva fomenta la reflexió sobre la importància de reconèixer les aportacions personals al canvi climàtic.
Figueres ha reflexionat sovint sobre les intenses emocions generades per la crisi climàtica. També ha compartit pensaments sobre com podem transformar el dolor experimentat universalment. La transformació no implica ignorar o suprimir les emocions. Més aviat, el repte rau en aprofitar deliberadament aquests sentiments i canalitzar-los en l'acció constructiva al món. Les seves idees ressonen profundament, ja que articula que la seva pràctica espiritual no està separada de la seva obra: “Per a mi, la meva pràctica espiritual no està separada de la meva obra. No és paral·lel: és el fonament. Em permet estar alineat, presentar-me amb claredat, compassió i convicció” (Fair Planet)
Figueres també apunta que molts dirigents, sobretot els que advoquen per la justícia climàtica, tenen ferides profundes dins seu. Sense participar en l'autoreflexió, l'esgotament i la desesperació són inevitables. L'adopció d'una pràctica espiritual o meditativa és crucial per al lideratge sostenible. Aquest èmfasi en el benestar personal permet als líders afrontar els reptes amb resiliència i claredat, desenvolupant un enfocament més eficaç i compassiu de la seva feina.

Dipen Barua
El Dr. Dipen Barua és membre docent del Centre d'Estudis Budistes de la Universitat de Hong Kong. Ha escrit un llibre i publicat diversos articles en bengalí i anglès sobre estudis budistes, qüestions de dones, budisme al sud i sud-est asiàtic, i patrimoni cultural.
